Manduco

Ilha do Fogo: Cultura, Gentes e Vivencias

ULTIMAS Post New Entry

ENCORE: Da-l ku p? di A a Z

Posted by Agnelo A. Montrond on June 13, 2010 at 8:49 AM

ENCORE: Da-l ku pó di A a Z

Pa Agnelo A. Montrond, USA

 

Rikéza y valor di Lingua Kabuverdianu e más ki présu di adiaméntu pulítiku di se ofisializason! Enbóra Lingua Kabuverdianu inda ka ofisializadu, el balê más ki oru ó diamanti pa nos identidadi kultural. Nos Kriolu e inekivokamenti riku, rikísimu própi. Kriolu e rikéza di nos pobréza y di tudu mal ki nos gentis pasâ. N ta konpartilhâ ku leitoris es lista di 100 expresaun diferenti y ekivalenti a da-l ku pó pa ilustrâ rikéza leksikal y semántiku di Kriolu. Es lista sta londji di sta konplétu y el ta integrâ expresauns uzadu na Sotavéntu. N ta kunvidâ leitoris a kontribui ku expresauns ki ka sta na es lista, tantu ku kes di Sotavéntu ki sta fartâ kumó ku kes di Barlavéntu ki inda ka sta la, pa du kriâ un lista grandi y dipos du ta ben prokurâ splikâ oríjen di kes expresauns. Dizafiu dja sta lansadu y du ta kontâ ku kontribuisaun di tudu argen. Kel ó ki nhos ta skrebê, nhos skrebê na Kriolu y ku Alfabétu Ofísial, AK (ex-ALUPEC) si nhos dja prendê skrebê ku es alfabétu. Sinaun nhos podê skrebê di manera ki nhos sabê.

 

Sén expresauns diferenti y ekivalenti a da-l ku pó, di A a Z:

 

A - Aplika-l pó;

B - Badja-l pó; Baza-l pó; boradja-l pó, Brufa-l pó;

D - Da-l bara pó; Da-l ku pó; Digudja-l pó; Dobra-l pó ; Duplika-l pó;

F - Farfadja-l pó; Feisua-l pó na ndjarga; Ferbe-l pó; Ferbeleta-l pó; Finka-l pó; Fitxa-l (ku) pó ; Froxa-l pó;

I - Intxa-l di pó; Intxi-l (di) pó; kalmusa-l pó;

K - Kanba-l (di) pó; Ka ngana-l di pó; Kanta-l pó; Karka-l pó; Kaseta-l pó; Kaska-l pó; Kebra-l ku pó; Kenta-l (ku) pó; Kerse-l pó; Kume-l pó; Koki-l pó; Kotxi-l pó; Korre-l pó; Koze-l pó; Kruza-l pó; Kruzia-l pó; Kubri-l di pó; Kura-l pó ; Kutuka-l pó; Kuzinha-l pó; Kunzia-l pó;

L - Lapi-l pó; Lonba-l pó; Lui-l di pó; Lupri-l pó;

M - Manduka-l pó; Manhi-manhi-l (ku) pó; Mata-l ku pó; Matxika-l pó; Mui-l pó;

N - Nheme-l pó; Nki-l furu di pó;

P - Panha-l ku pó; Pranta-l pó; Prega-l pó;

R - Rabenta-l ku pó; Rabida-l (ku) pó; Rakuti-l pó; Rapika-l pó; Rasebe-l (ku) pó; Ratadja-l pó; Ratxa-l pó; Relanpia-l pó; Ronka-l pó; Rotxa-l ku pó; Rufa-l pó;

S - Sabida-l ku pó; Sakudi-l (ku) pó; Salopa-l (di) pó; Sarra-l pó; Satadja-l pó; Stende-l pó; Simia-l pó; Sinta-l pó; Skuarta-l pó; Sota-l pó; Soti-l pó; Spadja-l pó; Spadjiga-l pó; Spankia-l pó; Spanta-l pó; Surridja-l pó;

T - Tanbora-l pó; Tingi-l di pó; Toka-l pó; Trabankia-l pó; Tra-l ku pó!; Tranka-l pó; Trinka-l pó; Trofega-l pó;Tropika-l pó; Trotxa-l pó; Trotxi-l pó; Trobesa-l pó; Troleta-l pó; Tuskia-l pó; Txabeta-l pó; Txobe-l pó; Txuki-l pó; Txunba-l di pó;

X - Xagua-l pó; Xobra-l pó;

Z - Zinbra-l pó; Zipla-l pó; Zual pó; Zubia-l pó; Zuni-l pó; Zipra-l pó

 

N ta dixâ es perguntas li pa reflekson kuletivu:

 

1. Pamodi ki du ta utilizâ tantu expresauns diferenti pa du frâ mesmu kuza?

2. Será ki tudu kes expresauns ta signifikâ izatamenti mesmu kuza?

3. Ki palavras na es lista ki ka ben di purtuges?

4. Kal ki e nível kultural di es palavras (register level, sima ki ta fradu na Ingles): nível intelektual elevadu, nível kultural médiu, nível popular?

5. Kes palavras ki iventualmenti nhos atxâ na númeru 3 di undi ki es ben?

 

Nakel ténpu, skravus ta dada ku pó y ku xikóti pa po-s trabadjâ riju y a forsa. Es ta sotada sen dór na korasan. Y es ka tenba nen direitu di pupâ. Ses direitu éra sufriba kaladu. Es ka tenba niun otu direitu. Pa es direitus umanu éra direitu a pó, manduku, xikóti, xutu, ponta-pé, etc. Es lebâ pó di tudu manera. Es lebâ di-ses! Es lebâ pó tantu te ki ses peli fikâ kurtidu. Es e ka éra konsideradu umanu. Es ta bendeda, dada, y trokada a bel prazer di ses donus. Kel bes ta dada ku pó pa: iduka argen; po argen ruspetu; kastigâ argen pa el kurriji se érru; trâ fatisera; po argen na ton; dagudjâ mindju; dagudjâ fijon; dagudjâ kafé, etc. Pó, manduku, y xikóti éra distinu di mininu, di ómi, di mudjê, di fatisera, di mindju, di fijon, y di kafé. Talves e pur isu ki ten un monti di manera di frâ da ku pó na Kriolu. Ó ná?

 

Oji dja ténpu e otu. Kabuverdi oji e un pais livri, indipendenti, y soberanu, undi ki direitus, liberdadis y garantias e un direitu ki nos konstituisaun ta rezervâ pa tudu sidadaun kabuverdianu. Kabuverdi di oji e un izénplu di dimokrasia, y di bon governasaun. Kabuverdi e un nasaun kosmopolita global ki ka ten frontera. Sima ténpu ta bá ta birâ nóbu, respósta tanbê ta bá ta ranobâ. Nóvu sonhu, nóvu realidadi: du sunha ku paridadi di skudu kabuverdianu ku euro y di lingua kabuverdianu ku purtuges. Si sodadi e nos inu, antan stranjeru inda e nos sina. Na odju di stranjerus nos karta pustal e kafé di Fogu, banana di Santiagu, y grógu di Santantaun. Pa nos, Praia e nos Paris, Mindélu e nos Roma, S. Filipi e nos Nóva Iórki, y KRIOLU e nos lingua.

 

Incroyable mais vrai: ten argen ki da Kriolu ku pó na parlaméntu y mandukâ nos konstituisaun.

Agnelo A. Montrond - aamontrond@yahoo.com

http://alupeckatentadju.blogspot.com

Categories: Artigos, Agnelo Montrond

Post a Comment

Oops!

Oops, you forgot something.

Oops!

The words you entered did not match the given text. Please try again.

Already a member? Sign In

2 Comments

Reply IMACULADA DE JESUS
09:52 AM on June 14, 2010 
INDA M-STA ARRI DES PARTI SABI QUI DA COMBERSO NA BLOGS E JORNAIS DI CABO-VERDE
...
NB: Comberso sabido na linha e tradiçan de terra; sementera de Nho Pedro Cardoso que ta serbi-nu pa azagua. Ai se du dixa sementera caba... Es é um passage que passa na Fogo, na quês tempo que cá tinha telefone. Tota era um senhora que ta bendeba e se casa era aberto 24 hora. Mudjer de povo e pa povo.

Nho Djon ? Ó nha Cumaaa! Cuma uuu!

Parbedja - Oooi, cumpa Nho Djon, cuze?

Nho Djon - Nha cá pode fra-m se nha sta bem de ca Tota, pa-m pode ba la recto paga nha conta?

Parbedja ? Nho rapiti pamode m-obil trapadjado...

Nho Djon ? Nha ca pode fram se nha sta bem de ca Tota?

Parbedja - Nha minis e nha Maria, nhos serbi-m testemunha, pamo cumpa dja farta-m ruspeto na frente nhos tudo.
A ca de Ré é é! Mi cumpa dja fronta -m cu nha marido e cu tudo mundo. Cuze que m-ta faze, mama?
Bandurria pa sisim, não! Nhos serbi-m testemunha pamo dja-m funda Bila pa-m mostra cumpa qanto m-bale.

Trampolina tranca, Nho Djon fitcha porta, até que Cabo-chefe bem tchiga.
Tudo pronto na tribunal, Juiz começa pa queixosa, na seguinte tom:
Senhora Parbedja o que é que a senhora ouviu da boca do senhor João?

Perbedja, tudo engasgado, cu tremura na canela, explica tudo e testemunha confirma ma Nho Djon pergunta-l em voz alto e bom som se Perpedja stà ta bem de cá Tota. Quês otro que staba presente fica tudo ta cochicha, sinal de cre fala ma razão sta de lado de Parpedja.
Obido Perpedja, tchiga bes de Nho Djon, confiante e cu ar de sabedor.
Qanto Juiz da-l palavra el pedi um quadro preto e um giz. Juiz fra-l paqui? Antan, el insisti e depôs és da-l.

Antes de-l papia el escrebe na quadro cuza quel fra Perpedja: Nha cá pode fra-m se nha sta bem de cá Tota, pa-m pode ba la recto paga nha conta? Depos el le-l em voz alto, ta explica palavra por palavra na se contexto real, cu ex: ...se nha sta bem de cá Tota, pa mim e pa nós tudo na criolo ta significa o seguinte: Bem de ca Tota é mesmo que fala se nha sai de casa de Tota. Cá, nés contexto ta significa abreviação de casa.

Qanto Nho Djon sinta explica se comberso, juiz, Parpedja e tudo alguém fala sim senhor. Ago du meste tra tudo alguém que tem nome de Tota pa du pôs Tayota. Forte confusão na comberso criolo ora que Tota sta na meio.

Graça tuma na tribunal, até que juiz manda dá Nho Djon condecoração de Doutor, HONORES CAUSA.

Napoleão Andrade
Reply TAMBARINADURO
07:53 PM on June 13, 2010 
doga-l di po
fuma-l po
mondo-l po
rompe-l po
topi-l di po
xuta-l po